Vaig pujar al tren a la Plaça Catalunya a les 20:02 h. Era un vagó ja força tronat i amb molts viatges a les seves esquenes. Com cada dia tornava a casa després d’una jornada de treball, i amb ganes de no patir cap incidència en el trajecte. Però es clar, demanar a RENFE un viatge tranquil i puntual és com demanar un impossible.
Després de patir una aturada a l’estació del Clot sense cap mena d’explicació, varem seguir el trajecte a pleret cap a La Garriga. Tot d’una uns nois que asseient al meu costat varen aixecar-se per anar a fumar un porro entre vagó i vagó. Dos minuts després del seu “viatge particular” tot el vagó va quedar embafat d’un olor a planta guaridora que feia basarda. Allò semblava un local d’Amsterdam i només calien unes notes musicals de Bob Marley per donar més realisme a una situació del tot surrealista. Fins aquell dia no coneixia la basant drogofestiva dels trens de RENFE i el consentiment per part de la companyia del consum de substàncies prohibides. Ni el revisor ni cap persona de seguretat va aparèixer i el més sorprenent és que es diu que cada dia hi ha centenars de persones que fumen porrets als trens de RENFE. Quan vaig baixar del tren a La Garriga, mig marejat, no em va quedar cap dubte que el personal de RENFE està molt ben col·locat.
Després de patir una aturada a l’estació del Clot sense cap mena d’explicació, varem seguir el trajecte a pleret cap a La Garriga. Tot d’una uns nois que asseient al meu costat varen aixecar-se per anar a fumar un porro entre vagó i vagó. Dos minuts després del seu “viatge particular” tot el vagó va quedar embafat d’un olor a planta guaridora que feia basarda. Allò semblava un local d’Amsterdam i només calien unes notes musicals de Bob Marley per donar més realisme a una situació del tot surrealista. Fins aquell dia no coneixia la basant drogofestiva dels trens de RENFE i el consentiment per part de la companyia del consum de substàncies prohibides. Ni el revisor ni cap persona de seguretat va aparèixer i el més sorprenent és que es diu que cada dia hi ha centenars de persones que fumen porrets als trens de RENFE. Quan vaig baixar del tren a La Garriga, mig marejat, no em va quedar cap dubte que el personal de RENFE està molt ben col·locat.
