MES ENLLÀ DEL 28 N - SINDROME OBAMA

Un dia més de campanya i no veig el final d'aquest camí ple d'anuncis, eslògans, promeses i paraules embolcallades de sucre i futur feliç. Tinc la certesa que siguin els resultats que siguin la nostra vida no diferirà molt dels darrers mesos. Potser l'estat d'ànim de molta gent semblarà revifar i tindrà un episodi de felicitat pronunciada. Després de dies d'estudi i anàlisis de diferents coneguts i amics puc afirmar que estem davant d'un Síndrome Obama, o més ben dit, d'un miratge de la ment que reflecteix en els candidats els seus somnis i anhels. Tothom necessita noticies positives i un bri d'esperança en el nostre tortuós i llarg camí, però no es pot confondre les il·lusions amb les possibilitats d'assolir un estat permanent de satisfacció després del 28N. Si agafem l'experiència dels EEUU i analitzem amb perspectiva l'evolució del impacte Obama, podrem afirmar que els somnis anhelats pels electors van anar més lluny que les realitats assolides en el mandat del president Obama. Diuen que la realitat supera a la ficció, però en política els desitjos i les il·lusions dels pobles arriben més lluny que els resultats dels nostres polítics.